CHRISTMAS BIKE DECATHLON. La festa dels corriols.

Dimarts 26 dia de Sant Esteve érem a Mataró amb l’Staff de BESTTRAIL locutant la CHRISTMAS BIKE by DECATHLON. La veritat és que com a tancament de temporada va ser genial veure de nou un equip que enguany m’ha portat per racons increïbles de Catalunya. Jo com sempre agraït de poder animar als participants perquè tot pedalant cremessin els torrons, l’escudella i les neules.

Prop de 300 participants es varen reunir a l’esplanada del circuit de cros de la capital del Maresme on de bon matí amb un vent que bufava de valent i des de dalt de tot, veiem sortir el sol al moment que ja arribaven els ciclistes.


Uns vinguts de la comarca costanera i molts vinguts de diverses poblacions de la nostre terra, la veritat és que sent ja les acaballes d’any em va sorprendre el nivell de corredors, federats en la majoria de les diferents categories i distàncies

44km/28km/19km i per davant un munt de corriols, trialeres i pujadors inacabables.

Abans de la sortida, la tradicional selfie amb els romans/es convocats

Resulta sorprenent que molts dels participants tinguin aquesta cursa ja no com a prova per a acomiadar l’any o cremar els excessos dels àpats de nadal.
Molts d’ells/es utilitzen la coincidència d’una competició amb les últimes dates hàbils de l’any, per a preparar la temporada entrant. Així que entre ells els germans Giol, l’Alan Teixidó o l’Israel Nuñez.

Un gust veure el fair play d’aquests amants de les dues rodes i del ciclisme de muntanya. Tinc la impressió que més que una cursa, que ho és i hi ha podis i trofeus, és una gran festa del btt.


Aquí teniu les classificacions: https://drive.google.com/drive/folders/1GkOaquy9CFqn1dIEHgcj2TBaavk89

Una cursa amb solera i tradició que m’ha agradat i molt i més perquè enguany hi havia una cursa pels més petits. La PUSH BIKE marcará un abans i un després i d’això els de Can BESTTRAIL en tindran bona part de culpa.

Val que molts nens no hi havia, però el format, la proposta i les bicicletes sense pedals (DECATHLON) sí que hi eren i no faltaran en pròximes edicions, ja dic….. Un entreteniment en tota regla i per a tota la família que sol quedar-se en un villages esperant als seus familiars participants.

Volíeu més ingredients per venir a la Christmas Bike?
Doncs els dos fotògrafs oficials de la cursa David Rueda i Marc Sixto Photo immortalitzaven a tots/es i cadascun dels inscrits.

Aquí us deixem un dels àlbums i recordeu que els podeu veure tots al Flickr i aviat al web: https://www.christmasbike.cat/

https://www.facebook.com/pg/besttrailevents/photos/?tab=album&album_id=1606656552734243

Com podeu veure estic apurant el temps al màxim, doncs problemes familiars no m’han deixat gaire temps per articular una crònica més complerta, però bé créc que resta justificat.

Fins sempre Beteterus!

Fins l’any que vé BESTTRAIL!

BON ANY 2018!

2a Milla Solidària de Valldoreix, SE QUEDA!!!!

Aquesta cursa va camí de consolidació, tal qual raja. La segona edició de la Milla Solidària de Valldoreix va tornar a ser un èxit de participació i de millores en l’execució d’aquesta. Nous espais i millor cohesionats varen ser clau perquè els més de 200 participants gaudissin d’una cursa que aporta tant.

Tant que aporta per a incloure-hi la categoria inclusiva especialment organitzada i amb la tendresa que encomana fer que els disminuïts psíquics o físics ens passin la mà per la cara tot patint com qui més i cadascú al seu nivell la Milla Solidària de Valldoreix.

 

Tenim la sort de què ens valorin per la feina feta i més si és al moment i tot regirant sentiments i consciències. És “in situ” on, aprovisionat de guions i o de valors, saps que aquesta ha de ser una cursa potent i l’has de viure des de dins perquè entre els presents “cali” el missatge.

El motiu solidari era el de l’any passat i desitjo que durant anys perdurí el mateix, Cap nen/a sense joguina. Aquesta era la 51a edició del projecte desenvolupat per Cadena Ser que serveix d’eina de conscienciació envers les dates en les quals ens movem i la situació desfavorable per a moltes persones amb fills, la majoria petits.

Anem a la part esportiva on la Milla Open convocava als més ràpids atletes i corredors i si em permeteu també direm ara que, hi ha triatletes que guanyen Milles Urbanes.
Va ser èpica l’arribada i la marca dels tres primers classificats que, arribats a 20 metres enganxats  els tres ens regalaven un final de cursa de prestigi.
Com dèiem hi havia nivell…L’emoció va fer bullir l’asfalt i la gola dels allà presents.

 

 

1º Albert Parreño ( FastTriatlón) 04:43

2º Jesús Caparros ( ATE) 04:44

3º Pablo García ( AD Sprint) 04:46

Molt jefes i molt rodats, en un puny i mai millor dit. Aquests 1.609mts van ser lluitats a cor obert.

Que dir de les filles del vent, aquí les mes ràpides entre elles.

 

 

La resta de cronos aquí: https://www.runmagazine.es/inscripcions-2a-milla-solidaria-de-valldoreix/

 

 

Teniu la resta de fotos a l’enllaç:  https://www.facebook.com/pg/runmagazine.es/photos/?tab=album&album_id=812326542307288

Estem contents de que Run Magazine segueixí comptant amb la nostre veu i de coincidir amb fotogràfs del nivell de http://www.natascha.es/ , una cursa diferent feta per gent del ram i per a tothom i amb tothom.

Tornarem a Valldoreix i tot seguirá igual, amb la mateixa gent i si cal amb una A.M.P.A com la de l’ARNAU CAPELL involucrada al 110%.

Chapeau per ells/es els nens i nenes que ja han obert alguna joguina solidària que caompartirà amb families que segurament mai coneixerà. És la vida amb l’esport com a canal conductor, no em direu que no val la pena viure!

Gràcies Uri Gràcia per tant esforç i per empenyèr també del “carro” enguany mai millor dit! (PapiRunner)

 

#10kmRACC, de llarg la millor experiència d’enguany.

Aquest passat diumenge vàrem tenir la sort de poder posar veu a la #10kmRACC.
Per seté any consecutiu el RACC organitzava al Circuit de Barcelona-Catalunya la seva multitudinària cursa per a socis/es i com no, oberta també als no socis/es del RACC.
Increïble seria la paraula que definiria la nostra experiència aquell dia. Esperàvem el 03/12 amb candeletes.

De bon matí som al Circuit de Barcelona-Catalunya on ràpidament ens posem sota les ordres d’un staff enorme, el més gran que he vist mai (de moment).

Pugem a la torra de comunicacions del Circuit i allà conec al Joaquim, tècnic de só de la catedral del motor i del recinte esportiu amb major nombre d’assistència de Catalunya. Donem una ullada i ens dirigim a veure la última corba del circuit abans d’entrar a la recta principal. En aquest punt es troba l’equip de só extra per a donar la sortida des d’on amb els corredors/es concentrats/des s’inicien les sortides.

Micro en mà iniciem la locució dels #10kmRACC amb una programació prou entretinguda com per a tenir a petits i grans distrets i ocupats mentres feien esport en familía i amics.

Hi havien més de 2.500 participants disposats a córrer, molts d’ells disposats a millorar marca i com no, la majoria malgrat el fred gèlid de primera hora, ho van assolir.

Destacaria que en la cursa de 5km les dones superaven als homes en quan a participació i això vol dir que 1, són cada cop més les dones runners les que estrien la distància curta per a donar-ho tot i 2, que molts homes feina tenien a seguir el ritme d’elles. Realment l’asfalt és molt diferent del Trailrunning i cada cop més m’enganxa el seu entorn.

Les llebres no hi podien faltar i de la mà del RAYO TEAM molts tenien escuders per a no perdre el seu ritme i seguir-los els va estar conscients dels temps de cursa.

Les curses infantils no hi podien faltar i la veritat és que veure com puja la mainada practicant esport és molt reconfortant, córrer és vital per a portar una vida sana. Vaig veure guanyar al fill d’un entrenador d’atletisme que vaig tenir ara farà 30 anys, també el vaig veure amb ell creuar la línia d’arribada després dels seus 10km. Vaig tenir la sort de parlar amb corredors i corredores que amb el temps i moltes paraules he conegut.

Un dia per a no oblidar, i si a sobre ens diuen que ho vàrem fer bé…… Felicitat màxima.

Anem pels cronos dels guanyadors que a la postre serien el que pujarien al podi del Circuit de Barcelona-Catalunya.


Categoria masculina: 10km
1er Xavi Areny Cluet
2n lloc: Oriol Vilaplana Vilar
3r lloc: Francesc Carmona

Categoria femenina: 10km
1er Meritxell Velasco
2n lloc: Txell Calduch Prat
3r lloc: Mercè Puidueta Pañach

La resta de classificacions les teniu a l’enllaç:  https://xipgroc.cat/ca/curses/RACC2017/10k/resultats

Les fotos  són obra de JJ Vico Atletismo, un figura sense discussió. Grans imatges!
Aquí les teniu totes:    https://fotosjjvicoatletismo.com/2017/12/sin-categoria/cursa-10km-racc-03-12-2017/

Aquesta cursa ha estat genial i l’ambient familiar del RACC m’ha sorprès per bé, des de l’Helena Artacho que és qui ens va suggerir ser l’speaker de la cursa, passant pel voluntariat i tots els qui formen la família RACC i acabant amb el seu President, el Josep Mateu que també era amb nosaltres.

Una festa d’ells i per a tots els públics, com bé deia l’eslògan de la part posterior de la samarreta (Mizzuno) “I SOM PER AJUDAR”.

Ja puc dir que he pujat al podi més espectacular de la meva terra, per mi i per molts que varen aprofitar per fer-se fotos en un marc incomparable com era el Circuit de Barcelona-Catalunya.

Una cursa com la #10kmRACC que aporta 1€ de cada inscrit a La Marató de TV3 és una gran cursa.
Ho ha estat per a mi per l’experiència de trepitjar el terreny en qüestió i alhora perquè casualment amb La Marató de TV3 hi tinc un vincle que no s’hem desenganxa del cos.

Gràcies RACC per ser com sou i com no, per ser-hi per ajudar-nos!
Fins a sempre “romans” i fidels corredors!
Un luxe prendre partida del vostre dia tot posant veu a la vostra història.

TERRANEGRA TRAIL, The Corriols Party….

A Sant Iscle de Vallalta hi ha senglars tot l’any.
Dic això perquè inclòs la prova esportiva que tornava a locutar en aquest poble coincideix que la marca comercial de la cursa és el senglar inserit en el seu logotip, merchandising implacable.
Descarreguem a les 06:50am i els caçadors surten del Bar Restaurant El Jabalí (tornem-hi amb les coincidències) i treuen els seus 4×4 del pàrquing reservat als vehicles sancionats per la Policia Local.
Amb permís doncs de la màxima autoritat de l’agent municipal aparquem i en un plis plas gairebé 400 persones vesteixen en curt i no paren de moure’s.

Ens presentem i un tres i no res la Terranegra i el seu Staff ja exhibeix força, una dada que es pot tenir en consideració és que bona part d’aquest està gestionat per dones i muntat, creat i potenciat per aquestes. A mi m’encanta i personalment m’hi trobo la mar de còmode.

Sonem doncs diuen…. I aviat dirigim la munió de corredors/es al caixó de sortida. Brífing del Director de Cursa i la Terranegra amb els seus 11km a les 09:0hes posava en marxa. Abans però i perquè BESTTRAIL així ens ho va suggerir, vàrem sol·licitar als presents un cop fet la selfie de rigor, mantinguessin un minut de silenci en memòria de les 44 víctimes totes elles dones des de principi d’any i, coincidís o no amb el dia internacional de la seva defensa, el minut va ser respectat. Gràcies.

Esportivament les curses molt ràpides i tret de l’ascensió a la Creu de Canet a distància 21km, podríem dir que la baixada i els últims 3km abans de travessar la meta eren decisius. Corriols entre un tròpic arborètum autòcton que feia córrer als corredors.

l’Adrià Prat Sendra el més ràpid de la Terranegra Trail 2017, seguit de Víctor Tudela Fernández i per acabar d’adobar-ho el 3er classificat era Oriol Prat, el germà bessó del primer classificat.
Les bromes els riures i les emocions i eren, va ser genial i potser casual, però m’atreviria a dir que treballat. Guillem el petit de la saga és classificava en 13º posició.

En categoria Femenina, Carla Benedicto es feia amb la victòria. La Carla va controlar-se i va saber llegir la cursa i les seves rivals, va estrènyer i va sortir-ne vencedora. Seguida d’ella, la segona classificada Cristina Moreno i Carolina López com a tercera classificada tancaven el podi femení de la distància 21km.

En aquesta cursa vius quelcom normal en un entorn proper i el més freqüent en aquestes curses de proximitat és trobar-te amb corredors/es que sovint coincideixen amb tu en alguna o altre cursa. Això és molt maco companys, aquí és quan m’adono que això estarà sempre guiant-me en un camí del qual no vull sortir-ne.
Els meus romans no són campions del món, no són imatge de les primeres marques dels esports que ens nodreixen, però humanament són transformadors i assoleixen un vincle amb la natura i la societat que saps que no t’espatllaran el teu espai, el teu entorn.

Aquí teniu totes les classificacions:   https://drive.google.com/drive/folders/1eAy3GZwTBewEN3oL1wVFTXlDKmmoE8ml

Vaig cantar podis com sempre, però no sempre cantes podis a gent que segueixes i saps que entrena per pujar graons. Al Sergi, a l’Enric…

Sergi Cabezas

És un gust i un plaer que en el dia que el seu destí haguí triat per a ell, tu i siguis. Que Grandes!!!!

Enric (Kitete para los que entrenan, para los que no entrenaís, no le llameís…)

Us deixo amb unes imatges del Marc Sixto Photo, que juntament amb el Lluís (Boig de la Muntanya) han creat uns àlbums de aupa i no te muevas, era així? Doncs patentat queda!

https://www.flickr.com/photos/besttrail/albums/72157663091780178

Hi ha situacions per a tot i per més que no vulguis, les inversemblants apareixen. A Sant Iscle de Vallalta vàrem viure moment de molt bon rotllo amb amics que fas amb les curses i amb companys de feina. Com sempre un plaer posar veu a una cursa de com la Terranegra Trail de BESTTRAIL.

Va ser un canvi de dat encertat, feia fred sí però les gotes del dia anterior van deixar l’escenari com volien els protagonistes.

Gràcies BESTTRAIL per deixar-no fer el senglar amb els vostres senglanots.

Fins sempre Sant Iscle de Vallata! Empaïta el senglar!

MITJA MARATÓ DE RIPOLL, fem história on reposa el Pilós.

Aquest diumenge passat va ser fred, però calent, va ser proper i de va ser de poble tot i que per un Celoni la comparació o acomplexament amb una capital de comarca com és Ripoll al Ripollès, fa pensar….. I sí,  interiorment dins un mateix aquelles coses que com a totes, són personals, no deixen d’ajudar-te en l’impuls d’aprenentatge en el qual esmerçats estarem sempre. Un defecte que tinc i que em potència altres mencançes, ja és això suposo.

Vaig aprendre que l’asfalt parla marroquí, parla català, és corre a casa i la Mitja Marató de Ripoll la corre tot aquell que vol sentir fred abans d’escalfar, són el motor actiu d’una societat que millor que la tinguem en forma i motivada que sotmesa i reservada.

El Monestir de Ripoll, el Pilós, Catalunya…….no em foteu va, que em surt la vena estovada.

Dit això la MMR 2017 va ser sonada, amb un Ibrahim Ezzaydouni dominant la mitja i revalidant la victoria de l’anterior edició.

Ibrahim Ezzaydouni (FCB) escalfant abans de la sortida.

Voleu més nivell encara, doncs vinga a veure si recordeu aquest nom….Nan Oliveres.

 

El Nan encapçalant la sortida, 3er classificat 21km MMR’17.

Enguany eren 39 edicions i es diu de pressa, però aquesta és de les grosses del panorama català i durant anys anomenada Campionat Internacional de Curses d’Asfalt.

L’ambient era el de les curses nervioses. Prestigi, honor, història i com no els diners que pocs o molts sempre ajuden a millor la qualitat de vida d’aquests super atletes.

Amb els 21 km de la Mitja Marató no en tenen prou a Ripoll, també tenen la cursa bresol.

Cursa bressol i referent del territori. 6 km de cursa ràpida i on la claca local no defalleix, ho diem perquè ens consta que durant molts trams sempre s’hi agrupen petits grups de seguidors, però en són molts de grups i això vol dir una cosa. Hi ha consciència de l’esport i aquest involucra molta gent, més de la que corre. És una sort locutar una cursa on la seva gent la sent tan seva, els que em coneixeu sabreu que això és benzina per a mi.

Seguim amb la cursa esmentant la tasca dels organitzadors, voluntaris i col·laboradors.
Quina sort tenir i haver-hi gent com ells entre nosaltres.

Aqui teniu les classificacions:  http://mitjamarato.cat/class/

Tenim la sort d’haver-hi sigut i d’entretenir als vinguts diumenge passat a Ripoll, però tenim el gust i la responsabilitat de seguir vibran i aprenent a cada cursa, a Ripoll vàrem aprendre moltes coses.

Com per exemple que el Casimiro és de carn i óssos, 86 anys trepitjant fort.

Marxem contents de la feina feta que és el que volem i provoquem, Que ens vulguin i desitgin que siguem la veu del seu dia a la seva cursa i amb la seva gent indíca que anem per bon camí. No en vull sortir-ne doncs!

Això fem i farem, sempre i ara també amb la Mitja Marató de Ripoll.
Gràcies organitzadors i col·laboradors, sense uns bons motors no pots construir cap maquina i vosaltres fa molts anys que la porteu sempre amb la millor posada a punt.

Gràcies atletes per treure’m el fred mentre feia d’estaquirot, va ser divertit saltar abrigat entre vosaltres ben destapats.

Les imatges que hem compartit en la nostra breu crònica son autoria de:  dp fotògrafs

La resta d’imatges les teniu com sempre al website de la cursa:  http://mitjamarato.cat/   i al seu Facebook https://www.facebook.com/mitjaripoll/?fref=ts

Salut i kilometres!

COPA CATALANA URBAN DOWN TOWN , 2º Descens Urbà d’Hostalric.

Per segon any consecutiu vàrem tenir el privilegi de locutar i sonoritzar el CASTLEDOWN 2017.
Enguany amb més infraestructura i també amb l’afegit de ser aquesta prova la darrera de la Copa Catalana de Descens Urbà.

Desprès de les curses de Barcelona i Lleida, Hostalric seria la localitat on és celebrarien més podis. Podis de la cursa on per primera vegada i a diferència de les dues primeres proves també hi hauria categoria promoció, a més a més de treure’n l’entrellat de la classificació general de la Copa Urban 2017.

Moltes cares conegudes i d’altres que ara ho són. Molta fusta en forma de salts artificials, com les del Wallride de la plaça dels Bous i l’Step Up situat a 30 metres d’aquest.
Com no el nou baixadó que varen col·locar per evitar baixar uns escalons que s’estan restaurant al castell.
Els salts de la plaça de la Vila i dels C/ Major és sumaven com a elements artificials.


Els cronos eren estrets i hi havia molt a perdre si amb una màniga pretenies fer el millor temps, tocava prémer i molt a les dues.  Àlex Marin 2:13:04 va ser el més ràpid de tots i això el va permetre revalidar el troinf de l’any passat.
Aqui teniu els temps:   http://www.tictaccrono.com/clasificaciones

Eren molts els corredors vinguts d’arreu de la península, de Galícia entre d’altres procedències i d’Andorra la representació Aracil Team DH.

Les imatges que comparteixo al website són de Adrià Corella Moragas, és un figura el nanu…

Aquí teniu el Facebook de la cursa on hi apereixeran les publicacions:

https://www.facebook.com/hostalricdowntown/?fref=ts

Aviat en sortiran més però de moment i a l’espera d’un video que preparen els de Feral, entendreu que la crònica no sigui molt extensa. Vaig dir-ho in situ…..Això és BTT i cal fer-ne pedagogía perquè sovint no valorem el que tenim i ens omplim la boca (jo el primer) d’expressions anglosatjones, com mtb per exemple.

El descens és la branca que més m’atrau del ciclisme, reuneix molts factors i elements tan interns com externs que podriem dir-ne que és força complet.

Hostalric és el lloc idílic per fer aquesta prova per l’emplaçament i per la Fortalesa d’Hostalric, però sobretot per la seva gent i per els qui organitzen aquest merder per tan sols 5 horetes de showtime. Tinc clar que en un esdeveniment com aquest surgeix una crida que em situa atent i especialment conectat amb la cursa i el públic.

Gràcies per la confiança amics del C.C Hostalric i com no a la Regidoria d’Esports.

Gràcies Karol, Joni, Iván, Ramón, David etc… Per tota la gran feina i millor determinació.

Llarga vida al Descens Urbà, llarga vida per a tu CASTLEDOWN!

ISARD ATAC BTT 2017, una prova diferent i sorprenen

Per segon any consecutiu l’Ski Club Camprodon i Sport Events 360º ens proposaven posar la veu al seu esdeveniment esportiu. Impossible dir NO.
Teníem una previsió meteorològica favorable, almenys l’aigua tenia no previst passar per Camprodon, ni per Setcases….ni per Vallter2000. L’anterior edició ja va ser prou plujosa i no volíem tornar a repetir aquell episodi, que per sort posats a veure la part positiva, va ser gairebé a les acaballes de la cursa.

És dissabte i bufa el vent a Valler, són les 07:45 i feia fred (2º). Un servidor amb tot muntat començava a saludar i a locutar l’acte.

Els més de 220 inscrits escalfaven per a no sortir en fred. Fan la revisió de material obligatori i per no fer tap a la sortida i amb la imminent paret que havien de pujar, demanem als més preparats i amb opcions a la victòria que és passin en primera fila.

L’alcalde de Camprodon, el Xavier Sala, els donava la benvinguda i sense esperar gaire més a la que són les 09:00h de rellotge, compte enrere i sortida!

Abans però el Selfie de rigor, només faltaria!

Feia goig veure la serp de bicicletes tot terreny enfilant el Coll de la Marrana…. Les bicicletes elèctriques varen fer acte de presència i com no alguna fat Bike també.

67km i amb un desnivell de 2.560mts. Poca broma, has d’estar preparat. Si no ho estàs aquesta no és la teva cursa.

Has de caminar per obligació i perquè s’ho val. Parlem de la defensa del medi natural i el respecte envers la seva flora i fauna. Extremadament prudents tant les autoritats concedint els permisos pertinents per a la celebració de la prova, com seriositat i saber fer per part dels organitzadors.

Però calia atendre als participants, que contents i d’altres eufòrics o bé cansats i d’altres encara amb la mel al llavi, molts volien dir la seva i jo els hi vaig agrair la sinceritat. Molta gràcia no fa baixar de la teva maquina quan vols pedalar, però si ho feies….tenies recompensa.

Com bé explicava el “Presi” de l’Ski Club Camprodon, Francesc Moner, volem l’opinió de tots els corredors per a millorar el que poguem millorar. Aquesta noblesa també és d’agraïr, doncs no escatimen en recursos per a satisfer els participants.

Faenando

Les vistes, les baixades, els senders, els corriols…… Hi havia motiu més que suficient per cansar-te damunt la BTT. Molts varen aprofitar per fer grupets, d’altres ganivet a la boca. Ja m’enteneu oi?

Aquí teniu les classificacions finals.

https://drive.google.com/file/d/0B1tqg3sC0WccdW02Zl9oM3dIeHM/view

Les fotos de Fotos Cursa i de Feliu Vilalta les podeu veure al Facebook ISARD ATAC BTT

https://www.facebook.com/isardatacbtt/?fref=mentions

Ara toca parlar dels guanyadors en les dues categories que tenien podi.
En categoria Masculina, Joan Llordella (Buff Scott MTB TEAM) revalidava victòria per menys de 3 minuts (04:19:22) respecte el segon classificat, l’Adria Noguera tot i anar bona part de la cursa amb el meu “tocayo”(04:21:27) (Buff Scott MTB TEAM) i amb una diferencia de 10 minuts respecte Ruben Rios (MUNT-BIKES) (04:31:22) qué els acompanyava al podi com a tercer classificat

Les tres dones més ràpides varen ser:

1ª Classificada: Inés Rodriguez Couso amb un temps de 06h. 34m. 02s.

2ª Classificada: Emma Anderson Cryns amb un crono de 06h. 45m. 10s.

i 3ª Classificada: Gisela Biguet Espuña que va arribar amb 07h. 18. 19s.

Tard o d’hora ens trobarem! O potser no! Però també potser és podria haver donat el cas de què ja ens haguéssim conegut o coincidit en algun moment de les nostres vides….. Qui sap, tu fas curses? De BTT? o de ciclisme de carretera? O potser fas duatlons o algun triatló? Ahhhh que ets dels que t’agrada el Trail Running o les Maratons d’asfalt?

Sigui com sigui a cada cursa faig bons amics i algun contacte i són molts els records que en guardo de cadascuna de les proves en les quals hi poso la veu. Sóc un privilegiat i alhora una mica sociable suposo.

Aqui em teniu amb el Guillem Caballé, jo tinc la sort de coneixe’l i puc afirmar que és apart d’un excelent ciclista, una meravella de tio. Està cuit del tot, però és el més senglar de tots.

Bé us deixo amb aquesta imatge com a mostra del que jo em perdo mentrestant els espero a l’arribada.

Un plaer tornat a a La Vall de Camprodon, on haig de firmar per tornar-hi l’any vinent?

 

 

ULTRA TRAIL NAUT ARAN, es això!

Gran cap de setmana el que hem viscut a Salardú amb aquesta gran Ultra Trail,
Divendres arribem just en el moment en que el director de cursa acabava de fer el briffing.


El Village ja estava muntat, tot molt ben annexionat entre si, com ha de ser. Els corredors i corredores amb els seus familiars i acompanyants és dirigien uns a recollir el dorsal i la respectiva bossa de corredor i com no portant la seva bossa de vida a la taula reservada per a cobrir aquest segment vital.
Tocava saludar coneguts/es, cada dia som més a la família. Cada dia conec més romans/es.

Companys de feina com el Roger (INVERSEOXDJULBOMERRELL…) un “fenomenu” en tota regla!

Començo al·lucinant amb les llistes d’inscrits i no pas la quantitat d’inscrits sinó per la procedència dels mateixos.
França, Itàlia, Burgos, Sevilla, Pola de Somiedo, Durango, Madrid, Toledo, Múrcia, Caceres…..i és clar catalans i aranesos.

A les 06:00hdel dissabte teníem la sortida de l’Ultra amb els seus agradables 85k i els poquets 5.200mts de desnivell positiu i negatiu. Res home,  uns pocs i una corredora varen prendre part d’aquesta renovada i espectacular prova.


Una setmana abans és va celebrar el Trail Catllarás, El Coma-Pedrosa, el Trail Osomiedo, las World Series on el gran Tofól Castanyer es feia amb la victòria. Tantes curses amb distàncies similars amb tan poc temps de recuperació per aquests super atletes, fa que molts hagin d’escollir entre una cursa o un altre…. per triarni remenar!

De fet l’Albert Pastor (Director de la UTNA) ho tenia clar, millor que no hi haguessin molts inscrits en aquesta renovada cursa i així poder dedicar més recursos a potenciar aspectes transcendentals i molt importants com son la seguretat dels corredors/es.

Menció especial per l’Staff, son joves però incombustibles i alhora uns catxondos de les emisores!

A les 07:00h. Sortida de la Trail amb els seus 50k i més de 2.700mts de desnivell. Com vàrem fer amb la sortida Ultra i amb la Short, la música prèvia al meu tradicional compte enrere entre romans era obra del mateix Albert.

De cau en cau, sentir aquesta peça em transporta a les muntanyes que descriu, és una obra genialment trobada.

Parlar de com es varen disputar i organitzar les tres distàncies és fácil, va anar bé i com era d’esperar direcció de cursa va fer el que tenia previst. Van gestionar les curses amb mà ferma i van fer el possible per a contentar a tothom i això ja de per si és pressió i aquesta gestionada correctament va contentar a la majoria.

Era el moment de veure si tots els corredors arribaven dins els timmings previstos per a l’organització, i així va ser.

Aviat compartirem les classificacions i totes les imatges, però de moment teniu aquestes que hem seleccionat i que mostren el tipus de cursa que és ara la Ultra Trail Naut Aran.

Erlans Zaradunbide (Durango-Euskadi) guanyador de la Ultra Trail Naut Aran.

 

 

Belen Simarro 3era a la distància Trail amb un crono de 08:33:11.

Juan Navarro Moreno (Mallorca) 02:21:49  1º Classificat a la distància Short.

Gran tasca la dels membre de l’Staff de la UTNA, en tot moment atenent correctament als particpants.

La Mireia García Alcalá de l’estructura Xtrail Montseny, guanyava a la distància Trail 50km.

Al final varen sortir 22 hores de cursa, suposo però començo a ser també una mica UltraSpeaker!

Estic desitjant veure moltes fotografies per poder justificar el que deien tots els corredors a l’arribada, quan et seien que els tres recorreguts eren espectaculars, tècnics, ràpids i amb unes panoràmiques úniques i que t’obligaven a parar i contemplar la bellesa de la Vall d’Aran.

Felicitar a tots els participants i especialment als de l’Ultra que van mullar-se als últims quilòmetres de la cursa.
Com no, als guanyadors moltes felicitats per la gran cursa que us vàreu marcar, sou uns cracks!

Per últim agrair a tothom que es va bolcar per fer possible aquest esdeveniment i poder complir amb l’objectiu principal que era posar aquesta Ultra Trail al lloc que mereix, per a mi que tinc arguments més que de sobres ho han aconseguit.

Els voluntaris sou l’essència d’aquest esport, sense ells no hi ha curses, sense Speaker si hi ha curses.

Llarga vida a la Ultra Trail Naut Aran!

I vosaltres romans, que diguin misa! Bones rostides de pota tingueu!

Ens veiem a la tornada de les vacances, cal agafar forces per tenir l’energia suficient per a seguir animant als meus romans i romanes.

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA by DECATHLON MATARÓ

Dissabte tornàvem a locutar la MITJA MARATÓ DE MUNTANYA by DECATHLON Mataró.
Una cursa que tornava en horari diürn, l’any passat va ser també tot un èxit en format seminocturna.
Però com que les Santes Esportives iniciaven els actes de Les Santes, el cap de setmana quedava força atapeït i d’aquí al retorn a plena llum del dia, i perquè no dir-ho també….. Retorn a la calorada!

Prop de 250 corredors/es vinguts de tot arreu.
Érem a la capital del Maresme i això indicava que com sempre els maresmencs i maresmenques acudirien en massa, no van fallar a la crida.

Vaig posar-me content de veure a tantes cares conegudes, la veritat és que a part de treballar d’allò que t’agrada, fas amics!
Doncs espera espera.que hem d’entrevistar alguns menorquins i alguns bascos! Redéu quins moments varem viure i per sort molts pocs van veure!!

Ens fem la selfie de rigor amb els nostres romans abans de cada sortida i després del breu briffing del Director de Cursa.

Per davant 21km o 12km, tenies l’opció de fer la Mitja o la Trail i gairebé la meitat d’inscrits a les dues curses posaven color al Village ubicat a la part posterior del DECATHLON Mataró.

A les 08:00am sortida de la Mitja, i com sempre a la primera rampa és feien amb les posicions capdavanteres els romans més forts, de fet a primera línia ja se’ls veia amb els típics nervis.
Tot seguit a les 08:15am sortien els participants de la Trail.

Potser aquesta és l’unica vegada en què no apareix el factor lesió en una locució del tipus Trailrunning. Curiós i desitjable sempre, però és que en cap moment ningú va abandonar, o fer-se mal mentre gaudia de la seva passió.

Començaven a arribar els herois i les heroïnes, com varen bregar cada quilòmetre!
Veient que a l’ombra també suava vaig fer el de sempre i com sempre, embogir al personal que amb l’excitació del seu moment normalment “se vienen parriba“.

Encara falten fotos per publicar, no tardaran en aparèixer.
Mentre tant teniu aquestes de les arribades:

https://www.facebook.com/pg/besttrailevents/photos/?tab=album&album_id=1451409838258916

 
Aquest són els tres primers classificats d’ambdues curses i categories:

TRAIL ABSOLUTA MASCULINA
º Lluís Barbe Llagostera.
 Samuel Alejandro Gil Cuenca.
 Jordi Navarro Darnes.

TRAIL ABSOLUTA FEMENINA
 Marta Garcia Miquel Ricard.
 Bianca Barquet Pintado.
 Olga Estellé Camps.

TRAIL MASCULINA SUB-20
 Oriol Juan Sabater.
 Arnau Aranda Escamilla.
 Alex Paret Vega.

TRAIL FEMENINA SUB-20
 Jana Lazo Bravo.
_________________________________________________

MITJA MARATÓ MASCULINA ABSOLUT
 Marcel Gual Andujar.
 David Frias Perez.
 Angel Lamas Quijada.

MITJA MARATÓ FEMENINA ABSOLUTA
 Lali Masriera.
 Laura Sanzberro.
 Aida Pintó.

MITJA MARATÓ MASCULINA SUB-20
 Carlos Gaton.
 Albert García Moreno.

Les classificacions les podeu veure aquí:

https://drive.google.com/drive/folders/0B73R_l7ZU-oyOU5sWklHbmQ3QnM

Que entenem per èxit? Moltes coses, la principal si parlem de la cursa és la seva organització i la seva execució. Apart la localització i els serveis que et pot oferir el patrocinador oficial i que posa nom a la cursa.

Creieu-me quan us dic que el saber fer és essencial per a transmetre confiança i sols això i la voluntat de ser inflexible en la seguretat dels participants entre altres serveis intocables per BESTTRAIL.

No és un jos és un esport i aquest en qüestió no és apte per a tothom, requereix una condició física i això a part de ser elemental és determinant. Cadascú escull el seu repte una mica en funció primer dels objectius segons les seves pròpies possibilitats i sempre sota la seva pura responsabilitat.

Oferir un servei complet significa moltes coses, però el reglament diu sempre que cal valorar certs aspectes.
La rapida actuació davant d’un imprevist es valora molt i si ho fas pensant en els participants crec que poc et poden retreure. Si fa calor o hi ha possibilitat que algun factor extern et trastoqui els plans, has de ser-hi i has de fer-ho. És aquí on es demostra que saps els que fas i que tens els recursos suficients per a fer-ho. Gent xula al Village i gent experimentada a la muntanya.
L’Staff dels de Can BESTTRAIL tenen recursos, eines i potencial per fer-ho. Potser uns no hi estareu d’acord, però parlo amb l’experiència de ser-ne sovint la veu d’alguns dels esdeveniments esportius que organitza i sóc jo conjuntament amb els directors de cursa i de village qui comunica els canvis de darrera hora que bonament els corredors i corredores agraeixen en dos temps, primer per dir-ho i després per fer-ho. Fets no paraules.

Així rebem a l’ultim dels nostres romans, ho embogeix tothom o em passo a la petanca!

Esperem repetir i fer el triplet en aquesta cursa, potser és el fet de conèixer la gent que la corra i que l’organitza fa que li tingui en aquests moments un lloc en el record i una data senyalada a tenir en compte per si em truquen.

Gràcies a tots els participants per exhibir i repartir fair play, això dignifica els vostres cors i us prepara la ment per a cada repte, també els de la vida mateixa. Sou els meus romans i us protegiré!

Gràcies BESTTRAIL per tant i per tot el que feu per a molts!

See you son to next year! (Espero!!)