TERRA DE L’AIGUA, ciclisme de casa amb aigua per tots.

Murphy existeix, i tan que existeix!
Però sabeu que? Posat‘s a creure’m que realment existeix el “karma bo”, com a mínim és esportista!
Així que….. Murphy ets un romà!

La segona vegada que teníem la sort de posar veu a la TERRA DE L’AIGUA + TURÓ DE L’HOME  a Sant Celoni i l’aigua no va impedir iniciar la cursa, jo jugava a casa. I amb uns cracks com els del Club Ciclista del meu poble tú diràs!

Practico poc (darrerament esport també) però crec molt amb el que faig i amb qui faig que. Són mirades i paraules, són el Club Ciclista de Sant Celoni i són gent amb els qui he pedalat o gaudit de les seves pedalades.

Com era d’esperar i amb el part meteorològic definit anàvem a totes, així que muntem el village amb els companys del Club Ciclista , els de DSport Time Crono i tot bitxo vivent que volia aportar el seu granet de sorra.


Més de 220 inscrits però sols 170 acaben la cursa, xifres amunt o xifres avall el que és cert és que la pluja intensa a 10 minuts de la sortida, feia que per a uns i altres el seu diumenge acabés sent un matí perdut. Opinions al marge, el meu respecte al ciclisme de carretera amateur no hem permet jutjar la no participació o retirada d’algun ciclista en un moment de canvi de planificació o pretensió del que volia viure i sentir aquell dia i en aquell moment.

Tan lloable i respectable com va ser distreure i tenir a la línea de sortida a uns quants romans atrevits que i sensats advertits ciclistes que a les 08.00 teníem reunits al carrer Esteve Cardelús. Amb 12 unitats de la patrulla motoritzada dels Mossos d’Esquadra, 3 vehicles d’assistència i control de cursa i 6 motos d’organització, 4 Ambulàncies i més de 50 voluntaris pencant perquè la TERRA DE L’AIGUA 2018 no s’afogues.

Totes les imatges aquí: https://www.facebook.com/groups/ccsantceloni/

Marc LLoret Domingo (430) va ser qui va completar els 106km i 3.700+ per davant de Jordi Estany Morera (446) amb qui va competir, gaudir i compartir l’escapada de la cursa fins als últims 8 quilòmetres.
En tercera posició el germà gran del segon classificat, l’Eloi Estany tancava el podi masculí absolut.
Molts corredors arribats d’indrets ben diferents i amb molta participació internacional, sobretot holandesa i francesa. Amb raó és considerada una marxa cicloturista internacional.


Va ser èpic per tots/es els/es participants, sense excepció. Quin mèrit té fer el que molts varen fer i pedalar. Em trec el barret a parts iguals tant amb els organitzadors com amb els/es ciclistes.

Cares conegudes del mundillo, també celonins/es que disposats a passar fred a les baixades compromeses per l’aigua, el vent i el perill de tots els factors, tornaven a casa!


Recordo veure molta gent a la sortida i em va sobtar que molts un cop arribats a Sant Celoni, marxessin cap a casa sense aprofitar el llamp de dinar que tenien preparat pels finishers i no finishers.
Els de l’Hípica de Can Marc es van currar l’ultim avituallament i els companys de EUSSES Escola Universitària de la Salut i l’Esport de Girona que amb els seus tractaments fisioterapèutics recuperaven els corredors.

Amics del Club Ciclista Sant Celoni, ens veiem al novembre amb la MONTEGRE BTT.Gràcies per deixar-me mullar entre un mar de gent a la meva terra de l’aigua particular.

Llarga vida al ciclisme de carretera i a la defensa del 1,5 metres de distància de seguretat envers el ciclista!