TERRANEGRA TRAIL, The Corriols Party….

A Sant Iscle de Vallalta hi ha senglars tot l’any.
Dic això perquè inclòs la prova esportiva que tornava a locutar en aquest poble coincideix que la marca comercial de la cursa és el senglar inserit en el seu logotip, merchandising implacable.
Descarreguem a les 06:50am i els caçadors surten del Bar Restaurant El Jabalí (tornem-hi amb les coincidències) i treuen els seus 4×4 del pàrquing reservat als vehicles sancionats per la Policia Local.
Amb permís doncs de la màxima autoritat de l’agent municipal aparquem i en un plis plas gairebé 400 persones vesteixen en curt i no paren de moure’s.

Ens presentem i un tres i no res la Terranegra i el seu Staff ja exhibeix força, una dada que es pot tenir en consideració és que bona part d’aquest està gestionat per dones i muntat, creat i potenciat per aquestes. A mi m’encanta i personalment m’hi trobo la mar de còmode.

Sonem doncs diuen…. I aviat dirigim la munió de corredors/es al caixó de sortida. Brífing del Director de Cursa i la Terranegra amb els seus 11km a les 09:0hes posava en marxa. Abans però i perquè BESTTRAIL així ens ho va suggerir, vàrem sol·licitar als presents un cop fet la selfie de rigor, mantinguessin un minut de silenci en memòria de les 44 víctimes totes elles dones des de principi d’any i, coincidís o no amb el dia internacional de la seva defensa, el minut va ser respectat. Gràcies.

Esportivament les curses molt ràpides i tret de l’ascensió a la Creu de Canet a distància 21km, podríem dir que la baixada i els últims 3km abans de travessar la meta eren decisius. Corriols entre un tròpic arborètum autòcton que feia córrer als corredors.

l’Adrià Prat Sendra el més ràpid de la Terranegra Trail 2017, seguit de Víctor Tudela Fernández i per acabar d’adobar-ho el 3er classificat era Oriol Prat, el germà bessó del primer classificat.
Les bromes els riures i les emocions i eren, va ser genial i potser casual, però m’atreviria a dir que treballat. Guillem el petit de la saga és classificava en 13º posició.

En categoria Femenina, Carla Benedicto es feia amb la victòria. La Carla va controlar-se i va saber llegir la cursa i les seves rivals, va estrènyer i va sortir-ne vencedora. Seguida d’ella, la segona classificada Cristina Moreno i Carolina López com a tercera classificada tancaven el podi femení de la distància 21km.

En aquesta cursa vius quelcom normal en un entorn proper i el més freqüent en aquestes curses de proximitat és trobar-te amb corredors/es que sovint coincideixen amb tu en alguna o altre cursa. Això és molt maco companys, aquí és quan m’adono que això estarà sempre guiant-me en un camí del qual no vull sortir-ne.
Els meus romans no són campions del món, no són imatge de les primeres marques dels esports que ens nodreixen, però humanament són transformadors i assoleixen un vincle amb la natura i la societat que saps que no t’espatllaran el teu espai, el teu entorn.

Aquí teniu totes les classificacions:   https://drive.google.com/drive/folders/1eAy3GZwTBewEN3oL1wVFTXlDKmmoE8ml

Vaig cantar podis com sempre, però no sempre cantes podis a gent que segueixes i saps que entrena per pujar graons. Al Sergi, a l’Enric…

Sergi Cabezas

És un gust i un plaer que en el dia que el seu destí haguí triat per a ell, tu i siguis. Que Grandes!!!!

Enric (Kitete para los que entrenan, para los que no entrenaís, no le llameís…)

Us deixo amb unes imatges del Marc Sixto Photo, que juntament amb el Lluís (Boig de la Muntanya) han creat uns àlbums de aupa i no te muevas, era així? Doncs patentat queda!

https://www.flickr.com/photos/besttrail/albums/72157663091780178

Hi ha situacions per a tot i per més que no vulguis, les inversemblants apareixen. A Sant Iscle de Vallalta vàrem viure moment de molt bon rotllo amb amics que fas amb les curses i amb companys de feina. Com sempre un plaer posar veu a una cursa de com la Terranegra Trail de BESTTRAIL.

Va ser un canvi de dat encertat, feia fred sí però les gotes del dia anterior van deixar l’escenari com volien els protagonistes.

Gràcies BESTTRAIL per deixar-no fer el senglar amb els vostres senglanots.

Fins sempre Sant Iscle de Vallata! Empaïta el senglar!

MITJA MARATÓ DE RIPOLL, fem história on reposa el Pilós.

Aquest diumenge passat va ser fred, però calent, va ser proper i de va ser de poble tot i que per un Celoni la comparació o acomplexament amb una capital de comarca com és Ripoll al Ripollès, fa pensar….. I sí,  interiorment dins un mateix aquelles coses que com a totes, són personals, no deixen d’ajudar-te en l’impuls d’aprenentatge en el qual esmerçats estarem sempre. Un defecte que tinc i que em potència altres mencançes, ja és això suposo.

Vaig aprendre que l’asfalt parla marroquí, parla català, és corre a casa i la Mitja Marató de Ripoll la corre tot aquell que vol sentir fred abans d’escalfar, són el motor actiu d’una societat que millor que la tinguem en forma i motivada que sotmesa i reservada.

El Monestir de Ripoll, el Pilós, Catalunya…….no em foteu va, que em surt la vena estovada.

Dit això la MMR 2017 va ser sonada, amb un Ibrahim Ezzaydouni dominant la mitja i revalidant la victoria de l’anterior edició.

Ibrahim Ezzaydouni (FCB) escalfant abans de la sortida.

Voleu més nivell encara, doncs vinga a veure si recordeu aquest nom….Nan Oliveres.

 

El Nan encapçalant la sortida, 3er classificat 21km MMR’17.

Enguany eren 39 edicions i es diu de pressa, però aquesta és de les grosses del panorama català i durant anys anomenada Campionat Internacional de Curses d’Asfalt.

L’ambient era el de les curses nervioses. Prestigi, honor, història i com no els diners que pocs o molts sempre ajuden a millor la qualitat de vida d’aquests super atletes.

Amb els 21 km de la Mitja Marató no en tenen prou a Ripoll, també tenen la cursa bresol.

Cursa bressol i referent del territori. 6 km de cursa ràpida i on la claca local no defalleix, ho diem perquè ens consta que durant molts trams sempre s’hi agrupen petits grups de seguidors, però en són molts de grups i això vol dir una cosa. Hi ha consciència de l’esport i aquest involucra molta gent, més de la que corre. És una sort locutar una cursa on la seva gent la sent tan seva, els que em coneixeu sabreu que això és benzina per a mi.

Seguim amb la cursa esmentant la tasca dels organitzadors, voluntaris i col·laboradors.
Quina sort tenir i haver-hi gent com ells entre nosaltres.

Aqui teniu les classificacions:  http://mitjamarato.cat/class/

Tenim la sort d’haver-hi sigut i d’entretenir als vinguts diumenge passat a Ripoll, però tenim el gust i la responsabilitat de seguir vibran i aprenent a cada cursa, a Ripoll vàrem aprendre moltes coses.

Com per exemple que el Casimiro és de carn i óssos, 86 anys trepitjant fort.

Marxem contents de la feina feta que és el que volem i provoquem, Que ens vulguin i desitgin que siguem la veu del seu dia a la seva cursa i amb la seva gent indíca que anem per bon camí. No en vull sortir-ne doncs!

Això fem i farem, sempre i ara també amb la Mitja Marató de Ripoll.
Gràcies organitzadors i col·laboradors, sense uns bons motors no pots construir cap maquina i vosaltres fa molts anys que la porteu sempre amb la millor posada a punt.

Gràcies atletes per treure’m el fred mentre feia d’estaquirot, va ser divertit saltar abrigat entre vosaltres ben destapats.

Les imatges que hem compartit en la nostra breu crònica son autoria de:  dp fotògrafs

La resta d’imatges les teniu com sempre al website de la cursa:  http://mitjamarato.cat/   i al seu Facebook https://www.facebook.com/mitjaripoll/?fref=ts

Salut i kilometres!

COPA CATALANA URBAN DOWN TOWN , 2º Descens Urbà d’Hostalric.

Per segon any consecutiu vàrem tenir el privilegi de locutar i sonoritzar el CASTLEDOWN 2017.
Enguany amb més infraestructura i també amb l’afegit de ser aquesta prova la darrera de la Copa Catalana de Descens Urbà.

Desprès de les curses de Barcelona i Lleida, Hostalric seria la localitat on és celebrarien més podis. Podis de la cursa on per primera vegada i a diferència de les dues primeres proves també hi hauria categoria promoció, a més a més de treure’n l’entrellat de la classificació general de la Copa Urban 2017.

Moltes cares conegudes i d’altres que ara ho són. Molta fusta en forma de salts artificials, com les del Wallride de la plaça dels Bous i l’Step Up situat a 30 metres d’aquest.
Com no el nou baixadó que varen col·locar per evitar baixar uns escalons que s’estan restaurant al castell.
Els salts de la plaça de la Vila i dels C/ Major és sumaven com a elements artificials.


Els cronos eren estrets i hi havia molt a perdre si amb una màniga pretenies fer el millor temps, tocava prémer i molt a les dues.  Àlex Marin 2:13:04 va ser el més ràpid de tots i això el va permetre revalidar el troinf de l’any passat.
Aqui teniu els temps:   http://www.tictaccrono.com/clasificaciones

Eren molts els corredors vinguts d’arreu de la península, de Galícia entre d’altres procedències i d’Andorra la representació Aracil Team DH.

Les imatges que comparteixo al website són de Adrià Corella Moragas, és un figura el nanu…

Aquí teniu el Facebook de la cursa on hi apereixeran les publicacions:

https://www.facebook.com/hostalricdowntown/?fref=ts

Aviat en sortiran més però de moment i a l’espera d’un video que preparen els de Feral, entendreu que la crònica no sigui molt extensa. Vaig dir-ho in situ…..Això és BTT i cal fer-ne pedagogía perquè sovint no valorem el que tenim i ens omplim la boca (jo el primer) d’expressions anglosatjones, com mtb per exemple.

El descens és la branca que més m’atrau del ciclisme, reuneix molts factors i elements tan interns com externs que podriem dir-ne que és força complet.

Hostalric és el lloc idílic per fer aquesta prova per l’emplaçament i per la Fortalesa d’Hostalric, però sobretot per la seva gent i per els qui organitzen aquest merder per tan sols 5 horetes de showtime. Tinc clar que en un esdeveniment com aquest surgeix una crida que em situa atent i especialment conectat amb la cursa i el públic.

Gràcies per la confiança amics del C.C Hostalric i com no a la Regidoria d’Esports.

Gràcies Karol, Joni, Iván, Ramón, David etc… Per tota la gran feina i millor determinació.

Llarga vida al Descens Urbà, llarga vida per a tu CASTLEDOWN!