ULTRABIKE 2018, el 12 de maig no l’oblidaré mai més.

L’any passat des de Sant Celoni i ja va ser èpica.
Enguany des de Breda ho ha sigut tot. A part d’una cursa de navegació i resistència damunt la btt havies de tenir bon cos, millor forma i sobretot molta fortalesa mental.

Per igual, les cames i el “terrat” havien d’entendre’s a la perfecció, sinó podies passar moments d’intentar abandonar (alguns ho varen fer) i sumat als qui tenien problemes de navegació o corredors/es amb una avería a laseva btt els impedia acabar la cursa.

Divendres des de Breda alhora del brífing es va recordar l’importància de comprovar si la descàrrega del track era bona, fiable i correcte. Molts no ho varen fer i ho varen passar malament molts quilòmetres però entre uns i d’altres ho varen suportar, d’altres més desesperats és buscaven la vida per no perdre’s.

La tecnologia pot jugar-te una mala passada si ho vol i tu no hi pots fer molt, en el meu cas sols em quedava consolar als qui empipats arribaven com podien. D’altres arribaven perquè et deien que uns tenien un gps del Bazar o bé que eren molt inexperts. Com inexperts també algun participant que abandonava perquè s’adona que ULTRABIKE és massa dur

215km amb +7.900mts. per a la distància PRO i uns 143km i +5.100 per a la AVENTURA. Això és serio.

Eren les 07:00 del matí i en diuen que d’hem d’esperar cinc minuts perquè encara hi ha bikers que a última hora encara estan preparant tot el seu equip, els altres ja són dins el caixó de sortida amb la prèvia revisió del material obligatori que anava gestionant els meus companys d’staff.

El meu amic Jordi Santacana immortalitza la sortida i els moments previs.

Fem el tradicional compte enrere i surten els bikers a pedalar-la i cinc minuts més tard rebo la trucada de la mare, la veritat és que l’esperava, conscient que no hem trucava per a felicitar-me o per preguntar-me si hi aniria a dinar al migdia.
El pare deia prou i fins aquí arribo! Moria deixant de patir i després de lluitar-ho tot durant més de 10 anys.
En aquell moment de plors que sempre imaginava tenia que arribar vaig sentir més que mai l’energia dels de BESTTRAIL, de no ser a Breda amb ells hagués abandonat la cursa estant amb un altre staff. Però aquesta gent són especials. són humanament perfectes i els seus ànims i abraçades varen donar-me la força per després de desconnectar un parell d’hores i estar amb la família i amb el pare, tornar i donar el millor de mi tot i el mal cos.

Al Poliesportiu de Breda hi teníem el Village d’arribada dels participants i dels seus acompanyants que podien descansar a les grades o a la cafeteria que l’staff va muntar per a rebre’l‘s amb la millor voluntat.

Passen les hores i arriben els primers ciclistes dels amb mala sort, han trencat algun component de la seva bicicleta i no han pogut continuar.
També arriba algú que des de el quilòmetre 5 anava amb vòmits, d’altres que no ho veuen clar, i es clar els guanyadors de l’AVENTURA i tot el gruix de ciclistes que havien optat per aquesta distància i en poques hores més de diferència arribava el guanyador de la PRO (Joan Campà Martell) i el segon i tercer classificats.

També els equips formats per parelles d’homes i mixtes, i així tot d’una fem els podis amb tots/es els guanyadors/es de les diferents categories i distàncies.
Un espectacle impressionant és veure aquest vídeo que el David Rueda ha editat i gravat.

Aqui teniu les classificacions dels trams cronometrats d’Arbucies i fins al Convent: https://drive.google.com/file/d/11LAL0iGEHVopjJzC7GdyLb46EjYrnBPP/view i https://drive.google.com/file/d/1bfB7I4UlUTezhDqji-PYVKzAD10fnmZB/view

Totes les imatges de la ULTRABIKE les teniu aquí: https://www.facebook.com/Ultrabike-619508274815405/

Un servidor estarà de dol fins que acabí aquesta crònica que mai hauria d’haver sigut.
Sento molt no penjar totes les fotografies que de costum comparteixo fent esment al seu autor.
Estem amb la moral corcada, però tranquils que no per gaire temps, doncs com el pare sempre deia….. Fes quelcom que et faci estar ocupat, el sofà és tou a l’inici i al cap d’una estona ja et  fa mal d’esquena. Així que amunt!

Vull felicitar a tots/es els/les participants, els considero persones carregades de motius per a patir i alhora gaudir.
La paraula ULTRA diu més del que calla, sols has d’escoltar el que ens deien a l’arribada els ciclistes al trepitjar la catifa vermella.

Vull agrair al Pere Tutusaus, a la Laia Montoliu, a la Gemma Palau, així com a tot l’equip humà que vestia BESTTRAIL aquest divendres, dissabte i diumenge.
Us en dec una, en aquesta vaig mirar de fer-ho el millor possible i aguantar el tipus amb la màxima professionalitat, però les forces seguien minvant i no podia rebre a l’últim corredor.

Gràcies per fer-me costat i per les abraçades!
Gràcies per treure’m el millor de mi en un moment tan complicat.

Ara sé que tinc una segona família, sou els de Can BESTTRAIL que m’heu donat molta vida, gràcies!

Fins a sempre més pare.

TERRA DE L’AIGUA, ciclisme de casa amb aigua per tots.

Murphy existeix, i tan que existeix!
Però sabeu que? Posat‘s a creure’m que realment existeix el “karma bo”, com a mínim és esportista!
Així que….. Murphy ets un romà!

La segona vegada que teníem la sort de posar veu a la TERRA DE L’AIGUA + TURÓ DE L’HOME  a Sant Celoni i l’aigua no va impedir iniciar la cursa, jo jugava a casa. I amb uns cracks com els del Club Ciclista del meu poble tú diràs!

Practico poc (darrerament esport també) però crec molt amb el que faig i amb qui faig que. Són mirades i paraules, són el Club Ciclista de Sant Celoni i són gent amb els qui he pedalat o gaudit de les seves pedalades.

Com era d’esperar i amb el part meteorològic definit anàvem a totes, així que muntem el village amb els companys del Club Ciclista , els de DSport Time Crono i tot bitxo vivent que volia aportar el seu granet de sorra.


Més de 220 inscrits però sols 170 acaben la cursa, xifres amunt o xifres avall el que és cert és que la pluja intensa a 10 minuts de la sortida, feia que per a uns i altres el seu diumenge acabés sent un matí perdut. Opinions al marge, el meu respecte al ciclisme de carretera amateur no hem permet jutjar la no participació o retirada d’algun ciclista en un moment de canvi de planificació o pretensió del que volia viure i sentir aquell dia i en aquell moment.

Tan lloable i respectable com va ser distreure i tenir a la línea de sortida a uns quants romans atrevits que i sensats advertits ciclistes que a les 08.00 teníem reunits al carrer Esteve Cardelús. Amb 12 unitats de la patrulla motoritzada dels Mossos d’Esquadra, 3 vehicles d’assistència i control de cursa i 6 motos d’organització, 4 Ambulàncies i més de 50 voluntaris pencant perquè la TERRA DE L’AIGUA 2018 no s’afogues.

Totes les imatges aquí: https://www.facebook.com/groups/ccsantceloni/

Marc LLoret Domingo (430) va ser qui va completar els 106km i 3.700+ per davant de Jordi Estany Morera (446) amb qui va competir, gaudir i compartir l’escapada de la cursa fins als últims 8 quilòmetres.
En tercera posició el germà gran del segon classificat, l’Eloi Estany tancava el podi masculí absolut.
Molts corredors arribats d’indrets ben diferents i amb molta participació internacional, sobretot holandesa i francesa. Amb raó és considerada una marxa cicloturista internacional.


Va ser èpic per tots/es els/es participants, sense excepció. Quin mèrit té fer el que molts varen fer i pedalar. Em trec el barret a parts iguals tant amb els organitzadors com amb els/es ciclistes.

Cares conegudes del mundillo, també celonins/es que disposats a passar fred a les baixades compromeses per l’aigua, el vent i el perill de tots els factors, tornaven a casa!


Recordo veure molta gent a la sortida i em va sobtar que molts un cop arribats a Sant Celoni, marxessin cap a casa sense aprofitar el llamp de dinar que tenien preparat pels finishers i no finishers.
Els de l’Hípica de Can Marc es van currar l’ultim avituallament i els companys de EUSSES Escola Universitària de la Salut i l’Esport de Girona que amb els seus tractaments fisioterapèutics recuperaven els corredors.

Amics del Club Ciclista Sant Celoni, ens veiem al novembre amb la MONTEGRE BTT.Gràcies per deixar-me mullar entre un mar de gent a la meva terra de l’aigua particular.

Llarga vida al ciclisme de carretera i a la defensa del 1,5 metres de distància de seguretat envers el ciclista!

TRAL RUPIT, per ordre del senyor Alcalde!

Rupit és d’aquells pobles que has de conèixer i explorar. Jo hi he fet nit en dues ocasions i en diferents hostals, però em faltava viure una gran experiència en aquesta meravella de postal en forma de poble. Ser speaker del Trail Rupit enguany em feia molta il·lusió. Tenia molt marcada aquesta data al calendari.

Com de costum, aquesta tampoc és una cursa més tot i ser aquesta la segona edició.
T’adones que pot ser un gran dia sols amb el pensament, creieu-me que va ser així. Volia sentir el mateix que he sentit a Vallgorguina, Setcases, Ribes de Freser, Salardú, Sant Celoni, Alella, Hostalric, Vinaixa….. Doncs vaig sentir-ho! I en aquests instants de reflexió (amb notes guardades) em pessigo perquè de nou, haig de reconèixer que sóc un privilegiat.

Hi havia l’inscripció topall desitjada per l’organització, uns 250 corredors que varen xalar de valent en un entorn de tal bellesa i sensibilitat natural paisatgística. En un moment o altre havia de viure en aquesta modalitat del running l’experiència de locutar una cursa i tractar de romà a una atleta del nivell mundial de Núria Picas.

La mafía surt quan fa sol, però sempre amb ulleres!

Sí, això va ser emotiu i alhora va ser especial, i d’alguna manera amb l’ajuda de totes les romanes i romans sota l’arc de sortida vàrem poder fer-nos la tradicional selfie amb els presents que agraïen com un servidor la presència d’un mite vivent del trail.

Amb tres distàncies per a poder acontentar a tots els inscrits, LONG– MEDIUM– SPRINT (32/20/12)
Els homes més ràpids a la LONG TRAIL RUPIT eren ja uns noms amb pedigrí i amb títols nacionals federatius assolits.
Issac Riera Castro (COMPRESSPORT) 02:48.42 s’imposava a la LONG32K seguit de Marcel Gual Angujar (INVERSEOWNAT02:54:38 i Marc Aguilar Molist 03:04:56.

Isaac Riera (DP Fotògrafs)

Que va ser un passeig per uns no vol dir que ho pugui ser uns altres, de fet la gràcia d’aquest plantejament de varietat en distancies és que qui les corri les no les pateixi i si senti còmode.

Marcel Gual (DP Fotògrafs)

Aquí estem amb a la guanyadora de la distància LON,  Laura Boix Cardonés (TRCAREST) 03:46:52

Tantes cares conegudes per saludar a la sortida, que saps que si no ho has fet encara és perquè a l’arribada ho faràs, i amb la Mireia García (XTRAIL MONTSENY) entre d’altres, va ser tal cual. Encantat de cantar podis als guanyadors i guanyadores de les diferents categories i curses. Va ser atípic.

Sense podi però dalt del balcó de l’ajuntament de Rupit i amb la complícitat de la mateixa Núria Picas, que apart de guanyar a la distància Medium, va accedir a lliurar els trofeus a la categoria SPRINT Femines. Un detall i en un espai poc comú per a fer-hi cerimònies esportives.

Amb això i més, va ser una cursa neta i sense incidents, tret d’un ruc que espantava als corredors a l’entrada al poble i que rapidament l’Albert, alcalde de Rupit va també gestionar. Un cas també per fer-ne una crónica apart, quin alcalde tenen a Rupit! Un crack.

Aquí teniu les classificacions de totes les curses i categories: http://www.dsport.cat/ca/classificacions2.php?id_cursa=425

De fotos no en falten i també les teniu aquí: https://www.flickr.com/photos/dpfotografs/sets/72157694226478831/with/41615338492/ gentilesa de DP Fotògrafs.

Amb el Josep, el Joaquim i tota la magnífica organització un servidor va sentir el que tan procura cuidar i deixar clar al nostre web site. Si hi ha feeling i un feedback optim, el showtime és posible. Que de curses n’hi han moltes en món en va plè, però ser on et volen i voler ajudar a fer-ho com voler és sentir-te realitzat.

Com els meus romans, tots i cadascun d’ells per actitut mereixen un premi i aquest és la vida eterna en el corremon on convivím.

Desitjem que totes les cames dels nostres romans a Rupit es vagin recuperant per al seu proper repte, per mi no patiu…..Hi seré!

Gràcies Josep i Quim! Digau-lí a la gent de Rupit que ja poden descansar, això si….Espero fins l’any que be.

 

Taymory Salamandra Xtrail Series, grog i negre.

El grog i el negre són els colors de la salamandra comuna, i la relació amb el que va succueïr a Castellar del Vallès a la segona prova del circuit Taymoy Xtrails Series.
Però anem per parts.
Arribar diumenge i trobar-te part del village instal·lat per un equip humà dels bons. Això és clau.
Dit això, conec bé l’organització i la seva voluntat de superar reptes. Jo a alguns dels seus reptes i poso la veu i tinc coneixement de causa.

Trobar-te dins el sarau al gran company Roger, no te preu!

Menys corredores i corredors que l’anterior edició, però potser vist el desenllaç de la prova penso que potser millor, 50 corredors que potser varen preferir córrer la Cursa dels Bombers, o el Trail Cap de Creus, o els Matxos… entre altres propostes. Així que la part positiva va ser el terreny.

Tothom tenia clar que les últimes pluges a la força hi havien amarat d’aigua les muntanyes, donncs fiestón!
Aigua dins els corriols i fang, molt de fang. Trail running senyores i senyors! I del !

No tenim fotografies fresques però les afegirem a la crònica tan bon punt vagin apareixen. Tinc clar que no és el mateix redactar una experiència sense imatges per a demostrar la realitat de les situacions explicades. Però he pescat aquestes de la Mónica Monell (SIX-PRO) i del Roger (INVERSE).

Amb Miquel Pera Miras (SIX PRO TEAM) Top Ten EXTREM 02:19:01

A la distància SHORT les més ràpides varen ser:

 Sara Pons Serra (C.A.TAYMORY SPIRIDON02:00:19
 Anna Pastor Maltas (TRAIL UEC MATARÓ) 02:04:37
 Sílvia Cano Manera (C.A. TAYMORY SPIRIDON02:05:10

I els romans més ràpids en categoria masculina a la SHORT de 15k varen ser:

 Wifred Lladó Hernández (CENTRE EXCURSIONISTA SÚRIA) 01:23:20
 Ivan Nouvila Valldeperes 01:23:53
 Adrià Sellés Serra )C.A TAYMORY SPIRIDON) 01:28:24
Tots els cronos de la SHORT aquí: https://drive.google.com/file/d/1uiCKgEdxXYx49ghSzCq5mqU3rfaRjRjb/view

El fang va provocar que les posicions anessin mantenint-se quan el peix pujava de preu a la subhasta. Si apretaves i t’escapaves havies de jugar-ho tot a una carta, no era dia per a guardar-se comodins.
L’EXTREM amb els seus prop de 1.300+ dins dels 24k i el terreny complicat en sols dos punts, dic complicats perquè ho eren i estaven senyalitzats com a tal, però resulta que la resta era complicat si no recordaves com es corre amb tanta humitat i fang, i es clar d’aigua.

Els romans que varen pujar al podi a la absoluta de la EXTREM uns artistes de les pistes, i dels corriols clar!

1º Anibal Fidalgo Lopez (MEDINA) 02:01:20

2º Sergio Sanchez Pino (C.A TAYMORY SPIRIDON) 02:01:44

3º Javi Delgado (C.A TYMORY SPIRIDON) 02:05:36

Unes foto del podi amb detalls i tot….

 

El podi femeni EXTREM va quedar així d’arreglat amb aquestes romanes tan ràpides:

1º Laura Fornells Ruiz 02:48:11

2 º Marta García Pérez (TRAINING TRAIL TEAM) 02:48:44

3º Ari Casajuana Costa (TRAINING TRAIL TEAM) 02:50:45

Imatges de Mónica Morell:

Podi SHORT Femeni.

Els cronos de l’EXTREM i del còmput de la cursa els teniu en aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/1cK4KlXaOUAFZ13iDRE44GV_JY8bPlhtW/view

Entendreu ara que heu vist els cronos que el dominador va ser l’equip C.A TAYMORY SPIRIDON, perquè si amigues meves i amics meus. Arrasar ho van arrasar tot, els dos podis als guanyadors per equips varen ser per a ells. La forta picada de l’abella en diuen, són els grogs i negres.

El símil i el joc de paraules que en faig al títol de la crònica van per aquest camí, entre els guanyadors com equips i amb majoria individual i els colors de la SALAMANDRA TRAIL RUNNING, que juntament amb Sport Events 360º, han muntat una cursa molt ben parida, que amb sortida i arribada a la Plaça Major de Castellar del Vallès tornava a esdevenir clau per a la celebració de la cursa.

Ara resta el 20 de Maig per a treure’n l’entrellat del circuit i proclamar-ne els guanyadors i guanyadores així com la general per equips.

Ens veiem a Alella romanes i romans, i allà ho deixarem sentenciat.

 

 

 

5PICS BEGUES, 2 de 5 i molt BTT.

Cinc edicions i un servidor per segon any consecutiu rebo la trucada d’en Benito, més que la persona de contacte podríem dir que l’ideòleg d’aquesta cursa i com no, l’home que ho tragina tot i com no, enredant a tort i a dret. Família, amics, Club Ciclista Begues, Ajuntament de Begues, Diputació de Barcelona, l’Agrupació de Propietaris Forestals i més de 30 patrocinadors.

Un liante sí, però que serien d’aquestes genuïnes curses sense aquests líders? Serien una cursa més.
Diumenge a Begues i gaudim de nou d’un espai tan aprofitable com és la Zona Esportiva de Begues amb tots els complexes annexes un de l’altre i amb tots els serveis integrats al mateix, genial.

885 corredors inscrits per a desafiar els 43km de pur sender, corriol, trialera i salts que mai s’havien proposat a la 5PICS, però enguany celebraven un lustre i volien que els ciclistes marxessin amb un bon record. Així va ser.

 

Els més ràpids en categoria masculina( Mireu bé el crono dels dos primers, imagineu-vos l’arribada….sprint full gas!)

1º JUAN MANUEL SANCHEZ GENDRA 01:56:24

2ºMOISES VILLAR GARCIA 01:56:28

3ºJORDI VILA RODRIGO 01:56:54

En categoría feminas, les tres romanes més fortes vàren ser:

1ª VANESA AMARO BLANCO 02:42:28

2ª ANNA LUJA BLASCO 02:44:40

3ª CARLA PLAYA CAVALLE 02:47:41

Tots els temps al web: https://inscripcions.cat/5pics2018/classificacions

Aquesta cursa popular de btt és diferent i alhora igual que la cursa que desitgés viure o trobar-te i això si parlaves amb els familiars, acompanyants i amb els mateixos ciclistes era la tònica de tota resposta.
Sorprèn l’inici veure sempre cares de felicitats, eren molts corredors/es i no hi ha haver un sol cas de pèrdua per falta de senyalització. Estrany oi? Doncs per a mí no gaire si entenem que part de la cursa es desenvolupava en terreny privat, cedit aquell dia a l’organització perquè uns quants ho gaudeixin unes poques hores.
Un gust veure la que petits gestos fan que la gent connecti amb allò que cal amplificar amb la nostre veu, i lògicament amb el menú que hi havia ja podeu imaginar que donar-ho el que és diu donar-ho, vàrem donar-ho tot.

Totes les fotos de la cursa i més… http://www.canofotosports.com/es/eventos/5-pics-de-begues-btt-2018-0

Tornarem a Begues, però ara, i  desprès de la festa de btt que ens va regalar el Benito, fem una parada al camí per a recargar piles per a la primavera que entra avui mateix.

Salut i per molts anys 5PICS, felicitats i gràcies per deixar-nos posar veu al vostre aplec de bicicletes tot terreny.

 

CORRIOLS DE FOC, TRAIL DE PAGÈS.

Qui sembra recull diuen, i a la Corriols de Foc molts van posar llavor, moltes van tocar la gloria i la gran majoria varen trepitjar la neu. Natura pura i bellesa de contrastos amb l’afegit d’una dia assoleiat perquè els 350 inscrits gaudissin d’una molt bona cursa, amb tots els sentits. Brillant gestió i millor execució.

Rasca is coming, era enguany l’eslògan de la cursa, però a Vallgofona del Ripollès va aparèixer un altre factor meteorològic, el vent.

No ajuda mai quan hi han carpes, tanques, pancartes, arcs de sortida, però amb això i més va ser com preveiem, èpic!
Com de costum muntem el set i d’insto facto comencem a locutar;
_ Benvingudes i benvinguts romans…. Estem a pagès!
Cares conegudes a punta i pala, companys de feina, amics del poble, organitzadors d’altres curses que venien a provar-se i un mar de satisfaccions.

                                                                                              Foto: Amparo Donoso

Molta gent implicada i un poble obert als forasters que a mesura que anaven arriba’n evidenciaven la invasió del territori. Com el de les millors curses on veus gent escalfant minuts abans de l’entrada al caixó de sortida.

Les curses s’havien escurçat en km en les distàncies de 32 que passava a tenir-ne 26 i la de 22 que passaria a tenir-ne 16. La neu i la seguretat justificava una decisió i aquesta per a mi va ser encertada. Good job Josep i Quim!

Comença l’espectacle…. Ho fem amb les tres sortides de la V Corriols de Foc.

Aquí teniu el pas de tots/es els corredors per el mateix corriol i fotografiats per DP Fotografs

https://www.flickr.com/photos/dpfotografs/sets/72157692659908661

                                                                      l’Uri Pisos del Almogavers Trinxats i del CTBM.

Les classificacions:  http://www.dsport.cat/ca/classificacions2.php?id_cursa=410

200 metres amb la cursa neutralitzada dins del municipi, la cara dels runners quan ho dic és total.
Això no s’ho creu ningú Joan! 
Però si és una bicicleta i anem de pujada!

A sí, doncs a córrer que els peques també volen fer-ho, si amics a moltes curses és fomenta el trail a edats infantils i a la Corriols de Foc és van celebrar dues curses amb dos circuits ben diferents per a quatre categories, tot plegat amb el monitoratge del Consell Esportiu del Ripollès, però amb la meva veu.

Molts corredors venien tocats i d’altres sortien de lesions o de símptomes de mal gastroentèric.
El cas era veure’n les sensacions i unes més que d’altres totes les persones allà disposades a patir per gaudir feien la seva cursa a manera de guerra física i psíquica. Això és córrer per la muntanya.

l’Ernest Ausiró (BUFF) amb un crono de 01:28:00 és feia amb la primera posició absoluta de la  cursa de 22km.

Nosaltres vàrem xalar i pensem que qui va ser receptiu també, teniem quelcom en comú, passar un matí entre natura i fent esport i jo animant el “cotarro”.

Ho recordaré amb molta gratitud, per el feedback que m’ha aportat créc que hi tornarem….

Gràcies amics de http://www.corriols.cat/ ha estat un plaer convertir els vostres corredors en romans/es!

Fins sempre Vallfogona del Ripollès!

8a MARXA FEMENINA LA TORRETA, aquesta gent en sap i molt, però elles més!

Una altra vegada i en van vuit exhibint força i control.
El Club Ciclista LA TORRETA BIKE ho ha petar com es diria actualment a un acte que va calar entre les protagonistes i que elles mateixes han convertit no sols en una festa de l’esport, sinó que han assolit una Marxa Femenina molt potent i amb un nivell propi de les grans curses.
El desplegament és considerable, i sense un seguit de voluntaris, patrocinadors, col·laboradors i autoritzacions totes, sense això no seria possible ni viable.

Una gran feina que varen gaudir les dones en cadascuna de les opcions que tenia per davant i amb companyia de les seves amigues, germanes, cunyades, veïnes, companyes de feina, mares i filles i àvies amb les seves nétes.

Senzillament emocionant perquè em considero feminista i el meu encaix en dues edicions farà que la tercera sigui ben sonada.
Enguany amb una sonorització més radial del Parc de Valldoriolf que ens permetia cobrir íntegrament l’espai, enorme i bonic a parts iguals.

Cares conegudes com de costum, amigues i la complicitat de l’organització, que sempre et pregunta que et cal res.
Si parlem de BTT direm que no va haver-hi gaire batalla, bé de fet cuan la Sara Mendez 01:07:47 (Relbel-BH) va dir hasta luego lucas la cursa es va trencar del tot. Els 23Km de la distància llarga eren de pura velocitat en corriols i en pista, i en aquesta la Sara va molt ràpid, però la segona classificada Mariía Bombi i la tercera Claudia Vives tot i rodar a un ritme fortissim no varen poder amb l’ex-corredora del Club Ciclista LA TORRETA BIKE.

Vanesa Sancho (Foto Xavi Romano/Interfilm)

A la cursa del 10k Running la primera classificada va ser l’atleta del TEAM INVERSEVanesa Sancho 45:37s seguida de Ana Belén García i en tercera posició entrava a meta una jove que sembla ser un talent, Laia Ardite. La seguirem…

Amb la Sara a l’arrivada, ja van tres podis que et canto, i tots tres primera posició.

Aquesta crack pinta a joia del ciclisme més que mai, ho sé per la conversa que vàrem tenir el dissabte, on la punyetera aprofitava per a vendre’s la bicicleta de l’any passat, i em desvelava amb qui entrenava i li feia les pautes. No ho diré, però si et díc el mite o la llegenda del BTT català l’hauries de conèixer.

De les més de 600 marxaires que diré, que són la canya de la jornada. La Marxa sense les senderistes que mentre caminen els seus 10km deuen fer un repàs de l’actualitat més recent.
De fet vaig tenir el plaer d’entrevistar una dona, era pensionista i venia en to de guerra i per sort vaig fer una retallada al més pur estil Leo Messi i la vaig esquivar. Motiu més que evident tenia la dona.

Les classificacions aquí:  http://www.latorretabike.com

Una vegada teníem el village ple a vessar de dones i d’alguns marits o familiars esperant-les va ser fàcil entrar en joc i fer l’enllaç amb la cerimònia de podi.

Un cop lliurats els trofeus a les tres dones més ràpides en BTT i en Running, va ser el torn del lliurament de regals sortejats prèviament el dissabte. Amb raó ho fan el dia abans….. Quin pollastre! Quins regalasssussssss! Amb bicicleta inclosa gentilesa de LIV.

Totes les fotos aqui:   https://www.facebook.com/profile.php?id=100011388233404

Tornarem a La Torreta perquè ens ho hem guanyat i perquè sabem que junts, ho podem tot!

Fins aviat romanes!

Gràcies Club Ciclista LA TORRETA BIKE.

Video by VOTV

TAYMORY XTRAIL SERIES MATARÓ, Consolidació lineal.

Repetir l’inici d’un circuit de curses i tancar-lo és símptoma de què anem pel camí desitjat, i des de Mataró iniciàvem la quarta edició de les TAYMORY XTRAIL SERIES que organitzen SPORTS EVENTS 360º.
Moltes cares conegudes i un company del poble que m’acompanya i que prendrà part de la WALKER 6K, una misèria per a ell que està acostumat a tirades, amb això i tot, gràcies pel cop de mà Hicham.

Amb gent coneguda d’altres curses, amb professionals que coincideixen amb tú en dia de feina i amb l’experiència de ja haver locutat aquesta cursa un any abans. Les fotos de FOTOS CURSA  i de l’Edgar Fotosport son les oficials.

Us deixo aqui algun enllaç  https://www.facebook.com/pg/edgarfotosport/photos/?tab=album&album_id=790526637815121

Dit això i amb prop de 600 corredors i corredores vinguts de diferents poblacions i de regions i països llunyans és d’entendre el perquè aquest circuit de tres curses esta tan consolidat.

Gerard Martínez (RONHILL) amb 1.53.45 s’imposava a la XTREM per davant del segon classificat Javi Delgado (C.A. TAYMORY SPIRIDON1:55:41 i el Tinerfeny Rafa Bethencourt (Tenerife Trail) com a tercer classificat amb 1:57:25.

En categoria fèmina les més rapides en la distància llarga XTREM 26k varen ser:
Eva Mesado (RUNNING VIGIA) 2:17:11,seguida de Neus Rosiñol (BRAVO TRAIL2:23:29 i la tercera classificada, la Camprodonina Imma Boada (RONHILL2:25:22.

La resta de cronos els teniu a l’enllaç:  http://taymoryxtrailseries.com/xtrail2017/classificacions/

Més fotos de FOTOS CURSA: https://www.facebook.com/pg/FotosCursa/photos/?tab=album&album_id=2073323446013010

Ultimament hi ha la tendencia a boicotejar curses, no sé qui és l’ideoleg però no sempre s’en hen surt, i tot i que posar en risc a tanta gent a la muntanya és una animalada per qui treu cintes o les amaga o el que és pitjor modifica la seva situació estrategica per a fer perdre el temps i la cursa a qui la disfruta i la paciencia i els nervis a qui la organitza. Cada vegada hi ha més recursos per evitar-ho , perpo és complicat i a Mataró tret d’un home que confonía als de la Walker en una cruïlla, podriem dir que va ser una cursa neta.

Comento això àmpliament perquè també és sabut que els corredors/es es perden sols, a vegades per la seva manera d’interpretar la senyalització , d’altres perquè directament no s’hi fixen gaire i alguns que són més intel·ligents i miren de col·locar-se entre algun grupet i si es perd, que no sigui sol/a.

Cursa sense incidències destacables, millores significatives en la nova proposta de fer la sortida de la XTREM des de Santa Agnès de Malanyanes a la mateixa hora que la SHORT des de Mataró, un encert.
Transport de bus pels de la XTREM, servei de transport de bossa de recanvi, bons avituallaments i uns voluntaris molt disposats, aquest vénen de Terrassa i us asseguro que no paren!

Desitjar una ràpida i bona recuperació a l’Uri, un corredor dels SpiridonTaymony que ha passat per una de les pitjors experiència que pot viure un mateix, i que vàrem recordar diumenge amb tot el seu equip a la zona de podi rebent el premi als dos millors equips, XTREM i SHORT.


Hi ha bona salut en aquestes curses i de ben segur en aquest circuit, la gent viu la vida i mou en cor.
Fins a la següent el 15 d’Abril des d’Alella, la segona prova del circuit i aquesta també amb D.O.

Anem justos de temps i teiem les cròniques un pel just també, si al cap de setmana hi ha doblet, imagineu-vos.

A córrer!

 

 

POLARTIC 2018, La Vall de Núria ens captiva.

Aquest dissabte ens estrenàvem!

Sempre hi ha una primera vegada i en el meu cas era professional, mai havia locutat en terreny nevat.
La Vall de Núria acollia prop de 300 participant entre participants en les curses de snowrunning amb 12km i 6km si no que també hi havia l’opció canicrós, amb 30 participants i amb la mateixa voluntat, gaudir.

BESTTRAIL ja tenia l’experiència d’altres anys i volia millor la seva producció hi ho varen fer.
Amb dispositiu adaptats a les possibilitats que t’ofereix el cremallera, tot el que l’staff va pujar a la Vall estava mesurat gram a gram, caixa per caixa. Un inventari logístic aplicat a les mil meravelles.
Amb tot i les condicions hi havia la certesa de què un esdeveniment esportiu es pot realitzar en condicions hivernals i prendre’n part va ser un luxe i alhora un aprenentatge molt positiu.

Tinc la gran sort d’estar envoltat en aquest staff de gent apassionada de la muntanya i de la vida per suposat, la gran majoria d’ells/es tenen una trajectòria que els permet professionalitzar el seu servei o per el que se’ls encomani el seu treball. Una mica com amb els fotògrafs i també com no, amb els speakers.

El format era córrer per la neu hi ho podies fer amb el teu gos o gossa. Un total de 30 participants al canicros i uns 230 romans que, equipats amb grampons, roba tèrmica i llum frontal havien de superar els 12km o els 6km que tenien per damunt i per avall, perquè una mica ja era això, córrer per la muntanya però damunt la neu.

I si parlem d’aquesta, hi havía un ventall d’estats de la neu i dels gruixos o compactacions a diferents altituds o terrenys que feien estar alerta constantment als participants.

Dedueixo que aneu veient les fotografies que adjunto a la crònica i enteneu part del que intento argumentar.
El David Rueda, el Jordi Santacana i el Marc Sixto eren els fotògrafs oficials de la cursa i puc assegurar perquè n’he vist alguna en petit comitè, que el seu treball és d’una excel·lència total. Uns màsters!

Les podeu veure totes al web https://www.polartic.cat/  no tardarán gaire en publicar-les totes.

Aquí teniu les classificacions: https://drive.google.com/drive/folders/1LCVQgu9RQHZ2G874MD4U-An4aQncTUMN

El dijous a l’espai Temps de Neu del canl Esport3 podreu veure el reportatge i la visió del Jordi Gil, presentador del programa i participant de la Polartic 2018 que amb la seva cam on board i els càmeres que tenia a la seva disposició segur que editaran un reportatge força guapo.

Dir-vos que va ser especial en tots els sentits,vaig viure per primera vegada una petició de matrimoni d’un corredor a la seva parella. Podeu creure’m, va ser emocionant.Una experiència inolvidable que perdurarà en la memòria dels qui la vàren viure i dels que la vàren fer posible.

Davant mateix del Santuari de la Vall de Núria el nostre micro va possar veu a una tarda nit màgica i plena d’amor.

Gràcies BESTTRAIL i com no, fins sempre romans Polartics!

 

HOSTRAILRIC. Medialvalment Selvatge

Que fàcil, potser una de les vegades que més i tot. Quina manera de bregar per deixar un bon regust als participants de la HOSTRAILRIC, aquesta es una cursa feta per corredors i per a corredors.

Haig de dir que aquesta cursa la vaig locutar en primer lloc per la indisposició del seu speaker, no és que es trobés pas malament, és que aquell dia es casava! ENHORABONA company!

Dit això, en tot moment vaig notar l’escalf d’un staff prou potent, molt organitzat i per descomptat motivats i motivadors, com les bones paraules del Jaume Berenguer en els dos briefing‘s de cursa.

Dissabte ja es respirava l’ambient de les bones curses. Prop de 600 inscrits que gaudirien com mai dels dos circuits dissenyats per la mateixa organització.

Amb uns col·laboradors d’aquells que dius “carai aquest aportat tres trailers” i amb un main sponsor com LAND que a la postre té la seva factoria i a l’hora central d’operacions a la mateixa vila d’Hostalric.
Uns “romans” que encara que no varen entrar a la plaça dels Bous i que valdria com a amfiteatre per a la comparativa que justifica el meu sobrenom a aquests, varen pujar bona part de la fortalesa i com no amb l’ascensió al mític Castell d’Hostalric.

Visualment increïble, per les vistes i perquè com us detallava entre uns i altres va ser guapo i senzill, easy!

Una cursa ràpida i molt dura tot i que no us sembla o això et responien els que venien amb una idea força allunyada de la realitat. Un puja i baixa que rebentava segons deien tot muscle i toca córrer amb el cap. Això és córrer per la muntanya, això és Trailrunning.


Equips a dojo i nombrosos doncs hi havia un premi de 200€ per a la formació amb més corredors inscrits. Premi per a Les nenes trail doncs!!

A la distància EXPRESS de 13km en categoria fèmines les més ràpida va ser la celonina i corredora dels Montseny MaasaisLouise Brown amb un crono de 01:06:33 seguida de Jenny Aracil (01:15:59) i de Pili Ureña (01:16:23). La corredora del A.E.MATXACUCA i la del SAFIR TEAM varen intercanviar posicions fins a l’ascens final.

A la categoria masculina EXPRESS els tres més forts varen ser, Arnau Aranda (BICI CARRIL) 0:59:42 i 10 segons més tard entrava Ferran Coll amb 0.59.52 i Oscar Flores del SA-ESPORT amb un temps de 1:00:06.

A la cursa TRAIL 27K en categoria feminas:
Ingrid Ruíz (C.E ALLBERADRENALINA02:50:39

2ªEva Montero (MONTSENY MAASAIS02:52:42

3ªOna Sociats 12 MONKEYS02:53:47

En categoria Masculina els tres més senglanots varen ser:
1ºXavi Prims (GUILLES.CAT 02:16:34)

2ºAleix Bautista BIOMECÀNICA DEL CICLISME) 02:16:46

3ºDiego Arroyo (A.E.MATXACUCA02:17:10

La resta de cronos aquí :   http://hostrailric.com/classificacions/Encara no han sortit totes les imatges oficials però tranquils que sortiran, aquí un bon àlbum del Roger Gombau   https://www.facebook.com/hostrailric/

En breu sortirá alguna mena de teaser del que va ser, però per mi va ser UN CARRERON!

Amícs, coneguts, saludats i suposo que algun que altre despistat que com sigui va conseguir passar-ho prou bé.

Sense res més a dir, gràcies per tot amics del Centre Excursionista d’Hostalric i a tots els que formeu aquesta gran familia que produeix aquest espectacular  esdeveniment esportiu.


: